Entrevista a Jaume Marlès y Pau Cardellach

10 de enero 2024

Temáticas:

Entrevista a Jaume Marlès y Pau Cardellach

Autores de la novedad editorial «Guia de la flora urbana dels Països Catalans»

Esta novedad editorial de la editorial Cossetània nos ayuda a entender la ecología urbana y los seres vivos que coexisten, que son los que en resumen dan calidad en las ciudades.

Ecología, bienestar, servicios ecosistémicos, resiliencia de las especies para hacer frente al cambio global, son sólo algunos de los términos que encontraremos explicados y aplicados en las más de 80 especies que describe.

El prólogo del Dr. Martí Boada da paso a un libro precursor donde la vida en los pueblos y ciudades se le asigna el lugar que se merece y se le da un justo tratamiento al poner en valor la importancia de favorecer su naturalización. En el fondo nos explica la importante que es descifrar el que las plantas y los animales necesitan para interactuar en armonía en el entorno urbano.

1. El primer que hom es pregunta en fullejar el llibre és quan i perquè us vau proposar d’escriure aquesta interesant proposta i quant temps hi heu dedicat?

Jaume Marlès: El juliol del 2020 vam fer una quedada a casa al Martí Boada amb tota la colla que vam anar a l’expedició de Yasuní el 2014. Aquell dia, recordo que el Pau em va comentar que ell recentment havia defensat la tesi doctoral i estava enfocada als pol·linitzadors, les abelles, i el seu entorn. Després d’explicar-li la meva tesi doctoral sobre biodiversitat urbana, enfocada a l’atracció de fauna vertebrada a través de la naturació (aportar verd a la ciutat), va sorgir l’idea d’unificar els dos treballs i escriure un llibre. Vam presentar una proposta al Jordi Ferrer de l’editorial Cossetània i li va agradar.

Pau Cardellach: Doncs amb en Jaume ens vam conèixer al 2014 en una expedició científica a la selva amazònica del Yasuní, a Equador, on també hi anava la Jordina Belmonte i en Martí Boada. Al tornar vam seguir en contacte com a grup, en Jaume estava acabant la tesis doctoral sobre biodiversitat urbana i jo vaig començar la meva sobre mels i pròpolis i plantes mel·líferes. Com que vaig tractar amb mels urbanes, vaig consultar la tesis i vaig pensar que seria interessant completar les seves dades amb els recursos vegetals per a pol·linitzadors per establir les plantes amb més potencial per atraure biodiversitat en ciutats. Posteriorment, un cop presentada la tesis, en una trobada on vam coincidir va sorgir la idea de traslladar aquests coneixements acadèmics en un volum en format llibre més divulgatiu i enfocat per tots els públics. A partir d’allà vam treballar per crear uns exemples del que seria la fitxa d’una planta i una petita introducció del llibre i seguidament vam enviar la proposta a l’Editorial Cossetània ja que en Jaume hi tenia contacte. A ells els hi va agradar la idea i aquí estem avui.

2. Veiem a la introducció que ha intervingut en la vostra formació el Dr. Martí Boada i la Dra. Jordina Belmonte i que han estat els encarregats de fer el pròleg. Com han marcat les vostres vides científiques el contacte amb aquests eminents investigadors?

Jaume Marlès: No puc amagar que la meva passió (professió) està lligada als meus orígens familiars, els meus avis eren pagesos i grans coneixedors del medi natural, però el Martí ha estat clau per créixer com a persona i professionalment. Recordo conèixer-lo en una classe de natura l'any 2002 a la Universitat Catalana d'Estiu, em vaig quedar bocabadat com transmetia tot el seu coneixement i saviesa. D'allí a portar-lo a fer una xerrada l'any 2006 al Centre d'Estudis del Gaià. L'any 2007 a l'anar estudiar Ciències Ambientals (UAB) vaig començar a col·laborar en el seu grup de recerca, i allí va començar tot, col·laborant a l'Observatori de la Tordera, fent projectes, viatjant, em va enviar a Mèxic (2011) a fer el treball de màster, vam anar al Yasuní (2014) conjuntament amb el Pau i Jordina, a l'Atlas del Marroc (2017 i 2018). Just en acabar el treball del màster, el 2012, em proposa de fer la tesi doctoral sobre biodiversitat urbana, aleshores els matins treballava com a enginyer agrícola en una empresa essent el responsable de la gestió de la jardineria i els espais verds municipals de Valls, i ell (el Martí) amb molta vista va veure que la meva tesi havia d'anar enfocada per aquí. Recordo que el principi no ho tenia clar, a mi m'agradaven els ocells i les plantes però del bosc.

Bonament un dia em dona (el Martí) el llibre que havia escrit conjuntament amb la Laia Capdevila sobre Biodiversitat urbana a Barcelona (any 2000), i en llegir conceptes clau (que surten en el marc teòric del llibre que hem escrit conjuntament amb el Pau), com "entendre la ciutat com un ecosistema" i "naturar la ciutat (aportar verd) per a desembocar processos de naturalització (augmentar la biodiversitat)", ja vaig canviar de xip. Allí comença tot, per la meva part, l'inici d'aquest llibre.

Pau Cardellach: A nivell científic jo no he tingut gaire contacte amb en Martí, però com a persona ha estat un referent en diversos aspectes on emmirallar-me. Primer per com un individu de poble i de classe treballadora ha pogut arribar a on ha arribat mantenint els peus a terra i continuar formant part del poble. Després per el seu vessant poeticoartística, em sento molt identificat per aquesta sensibilitat en vers a la natura, i la vida en general, mutada en creacions i paraules amb intencionalitat transformadora, crítica, i reflexiva cap a un espectador o cap a la seva pròpia entitat. I finalment m'ha marcat la manera com ell a vegades ha interpretat la ciència, obtenint coneixement des d'un vessant menys academicista, però sense perdre rigor.

Pel que fa a la Jordina, a ella li estic agraït per haver-me brindat l'oportunitat de formar part del seu equip científic quan jo tan sols era un llicenciat més. I, alhora, confiar en les meves capacitats per desenvolupar tota una tesi doctoral en un tema força novell en el seu equip. Gràcies a ella he pogut dedicar-me professionalment a la botànica i adquirir coneixements que sempre havia volgut tenir però que els veia molt lluny. Per altra banda, de la seva personalitat m'he embegut de la disciplina científica i la consideració del detall.

I d'una mica dels dos, admiro aquest vessant de multiparticipació d'actes, activitats, publicacions, d'intentar ser present tant a una conferència en un congrés reputat com a l'acte d'inauguració d'un llibre fet pels seus pupils un dimecres a la tarda a la llibreria Oryx.

3. Després del pròleg i una completíssima introducció sobre què és l'ecologia urbana, passeu a descriure les espècies vegetals, però amb un enfoc molt complet que a més de la identificació expliqueu la seva resiliència, manteniment, utilitats, història, la seva atracció per la fauna i finalment les precaucions que cal prendre. Creieu que actualment es prenen en consideració aquests aspectes en fer l'elecció de les espècies que es posen als carrers, parcs i jardins del nostre territori?

Jaume Marlès: És clar que la societat, i la visió de la gestió dels espais verds i la jardineria està evolucionant. Venim de potenciar la xerojardineria, a donar importància a l'adaptació de les espècies de vegetació ornamentals, però també els béns que ens ofereixen els espais verds i jardineria davant d'una situació de canvi climàtic, i de la fauna a la ciutat, entre d'altres. Hem eixamplat la visió, tot d'una perspectiva més amplia, que requereix coneixement pluridisciplinari, i una major formació dels gestors dels espais verds. Al congrés de l'APEVC d'aquest mes de novembre del 2023 celebrat a Girona, el títol era "El bosc urbà". Actualment les NTJ que s'estan treballant són de biodiversitat urbana, fauna urbana. Aquests són exemples que la mentalitat sobre la gestió dels espais verds està canviant.

Tot i això, encara queda molt per aprendre. De vegades, en la gestió dels espais verds també intervenen diferents actors (actors socials i polítics), i això comporta que en determinats moments les decisions no siguin les més adequades.

És per això que és molt important fomentar la divulgació dels valors ambientals dels espais verds, de la importància de la biodiversitat com indicadora de qualitat de vida. Com diu el Martí Boada: "cal capacitat per comprendre" doncs cal informar a la ciutadania. Cal explicar que la jardineria respectuosa, com les podes respectuoses, les herbes no desitjades, entre d'altres, és un benefici per la salut dels ciutadans i més davant d'un moment de canvi climàtic.

Pau Cardellach: Des de la visió d'un ciutadà amb coneixement en l'àmbit però sense experiència en la gestió tècnica en urbanisme, penso que en la majoria dels casos no es prenen gaire en consideració. La principal motivació de la jardineria i paisatgisme en ciutats és l'estètica i per dinamitzar els espais. Sí que és veritat que els plantejaments estan canviant fruit del moment de canvi global que estem vivint, tant per voluntat com per obligació. Si hi ha plantes que no toleren la sequera i moren es reemplaçaran per d'altres més resistents. Però pel que fa a l'atracció de biodiversitat falta molta feina per fer, tant en administracions com conscienciant a la població perquè entengui mesures que es prenen. Com per exemple que quan es deixen els escocells dels arbres assilvestrats que no es vegi com una manca d'actuació

Per altra banda, s'haurien de posar normatives que obliguessin a fer aquests plantejaments en les noves obres i urbanitzacions, tan públiques com privades. I en la mesura del possible, mantenir els espais verds i agrícoles en ciutats i zones periurbanes. Per exemple, a la Garriga, el meu poble, s'està plantejant una requalificació d'uns terrenys agrícoles al costat del riu Congost, una zona inundable amb un sol molt ric on hi ha tot d'horts. Com pot ser que estiguem advocant a les grans esferes polítiques per mantenir la biodiversitat i lluitar contra el canvi climàtic, per exemple alarmant-nos pels boscos de l'Amazones, però després ens carreguem zones i oficis essencials per aquest paper com són l'agricultura i els espais agrícoles del nostre propi territori simplement per construir-hi nous xalets o plaques solars? Els horts són dels espais amb més biodiversitat, per la fauna que hi alberguen per se i per la que atrauen associada als cultius i a l'aigua. Però a més a més, aporten molts usos ecosistèmics pels humans, tan pels recursos que ens brinden com pel coneixement i socialització que hi va relacionada.

4. Dediqueu un petit apartat a l’apicultura urbana. Ens podeu explicar breument que està passant a les ciutats amb les abelles i els pol·linitzadors? I quins consells podeu aportar per revertir-ho?

Jaume Marlès: Sí, però aquesta és una pregunta pel Pau, ell realment és l'expert en apicultura. Solament vull dir que moltes de les espècies vegetals ornamentals produeixen flor i són una oportunitat per l'apicultura.

Pau Cardellach: L'apicultura urbana és una activitat que es practica des de fa temps, el que passa que quan comencen a sorgir les grans ciutats això origina problemàtiques i en alguns casos s'opta per regular-ho o prohibir-ho. En grans ciutats com Amsterdam, Berlín, Ciutat del Cap, Nova York, Melbourne, Oslo o París es practica, però a Espanya està molt regulat i actualment la legislació permet l'activitat però depèn de la normativa de cada ajuntament. A Catalunya tenim l'exemple de Viladecans on ja fa uns anys que l'ajuntament va instal·lar ruscs, però a Barcelona, com la normativa municipal prohibeix qualsevol activitat ramadera, no es permet l'apicultura. Tot i això, hi ha alguna excepció, com l'apiari del Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella, un dels més antics d'Europa i que es va instal·lar el 1945 com a activitat educativa i científica del que va ser el museu de Zoologia.

Foto: Jaume Clotet al Apiari del Castell dels Tres Dragons i a Viladecans

Pel que fa a la pregunta què els hi està passant als pol·linitzadors, això requereix una resposta àmplia, però intentaré simplificar-ho. Primer de tot deixar clar que l'abella de la mel (Apis mellifera) és de la que menys ens hauríem de preocupar a nivell ecosistèmic, ja que és una espècie majoritàriament explotada en ramaderia pels humans. Ens hauríem de preocupar més per la resta d'abelles, pol·linitzadors i insectes en general. Hi ha diversos factors que afecten aquestes poblacions, tots derivats del canvi global.

Primer de tot s'ha produït i s'està produint un canvi d'usos del sol, per exemple, a Catalunya la superfície forestal ha augmentat en detriment de la superfície agrícola i els prats de dall (més interessants pels pol·linitzadors), però a més a més, el model tradicional d'agricultura que formava un paisatge amb estructura tipus mosaic, cultius diversos de mida petita amb marges plens de vegetació adventícia, ha canviat cap a monocultius de gran extensió. A més a més, aquest nou model d'agricultura intensiva que minva els recursos alimentaris per la fauna, utilitza pesticides com el Roundup o Glifosat (del qual s'acaba d'estendre el seu ús a Europa per 10 anys més) que maten la fauna associada, empobreixen la microbiota dels sòls i eliminen les plantes ruderals interessantíssimes per insectes com els pol·linitzadors.

Foto: Jaume Clotet al Apiari del Castell dels Tres Dragons i a Viladecans

En segon lloc, la globalització comporta també l'aparició de noves malalties, paràsits i espècies vegetals i animals invasores que varien les dinàmiques ecosistèmiques i afecten als propis pol·linitzadors.

I per últim, està el canvi climàtic. Les variacions de temperatura i precipitacions fan que els cicles de les plantes i dels mateixos insectes es vegin afectats. Els vegetals regulen la fenologia (germinació, floració, fructificació...) en funció d'aquests paràmetres, i si canvien es descontrolen. Els mesos de floració estan variant i poden arribar a veure's interromputs, en conseqüència la interacció mutualista entre els insectes, que depenen d'aquests recursos, i les plantes, que requereixen d'ells per formar les llavors, es pot trencar.

5. Des d'Oryx , fa més de 27 anys que defensem la importància de les caixes niu i menjadores pels ocells i la fauna. Com veieu l'evolució del seu ús i la importància d'aquests refugis als nostres pobles i ciutats?

Jaume Marlès: Tant les caixes niu com les menjadores, són una manera per atraure biodiversitat. En el cas de les menjadores, substitueixen aquella vegetació que dona fruit (trofotop), que és molt útil en l’època estacional de menys recursos alimentaris (hivern); i en el cas de les caixes niu substitueixen aquells arbres que formen cavorques o cavitats naturals. A la ciutat ens trobem moltes vegades en arbres joves mancats de cavitats naturals, i de vegades en indrets amb espècies vegetals de falta de recursos alimentaris, i aquestes són solucions eficients per atraure biodiversitat.

Pau Cardellach: Pel que fa als insectaris o hotels d'insectes penso que és una gran notícia que s'estigui desestigmatitzant el seu ús per atraure abelles i vespes solitàries. En zones urbanes hi ha potencial tròfic perquè proliferin aquests insectes beneficiosos, però el que no hi ha són espais per a que puguin nidificar. Per tant, l'ús d'aquestes estructures, tan en petit format per jardins particulars com en gran format per parcs públics, és una bona idea.

6. Si anomenem les espècies: rata de claveguera, panerola, cotorra de Kramer, creieu que podem revertir aquestes proliferacions poblacionals si introduïm canvis en els hàbitats i les espècies que fomentem a les grans ciutats?

Jaume Marlès: Realment són espècies pernicioses, fauna que no aporta cap benefici a l’home, el contrari. És difícil revertir aquesta proliferació, ja que el sistema urbà és pertorbat per si mateix per l’home, i algunes d’aquestes espècies estan adaptades a aquestes condicions antròpiques. Per exemple, la rata de claveguera la trobem a les parts subterrànies de les clavegueres; les paneroles als habitatges i canonades; la cotorra és una espècie adaptada al clima litoral i als espais verds que està desplaçant a espècies comensals a l’activitat de l’home, com el pardal. Ara bé, l’aportació de verd a la ciutat i de la diversitat d’espècies vegetals, i la formació de boscos urbans, és un sistema més resilient i per tant amb més recursos i potencial per atenuar la proliferació de les espècies pernicioses.

Pau Cardellach: En general quan augmentem la biodiversitat d’un espai estem incrementant la resiliència a canvis com poden ser les plagues. Tot i així, la proliferació d’aquestes espècies animals pernicioses esta molt associada als humans, i això, tenint en compte que la tendència poblacional en ciutats va en augment, difícilment es podrà revertit amb canvis d’hàbitat.