BIRDS OF THE INDONESIAN ARCHIPELAGO. GREATER SUNDAS AND WALLACEA
Read the review
Date Added: 05/06/2024 by Eugeni
Aquesta és la guia per visitar qualsevol lloc d'Indonèsia. Si visites Borneo, probablement el millor serà portar-la com a segona guia i una de Borneo més lleugera per portar al camp.
La pregunta és, si tens la primera edició (com jo) val la pena comprar la segona? La resposta és sí!
Només per l'actualització dels mapes ja val la pena. Recordo les múltiples discussions per identificar alguna espècie que tenia el mapa malament.
Vam observar una suposada boscarla australiana Acrocephalus australis a Sulawesi el 2018 en llocs on segons la primera edició no existien. Un error de mapa com aquests no seria problema a Europa, ja que hi ha molta més informació de distribució tant en quantitat com en formats (llibres, web, etc.). Però a Indonèsia, especialment si vas a llocs diferents on no van els Tours normals, et pots trobar ocells que és difícil saber si has identificat malament, si es tracta d'una raresa, o si simplement com que és un simple aiguamoll i la gent només va a buscar els endèmics ningú ha detectat. No ajudaeBird. Per exemple una boscarla trobada al llac Tondano (nord de Sulawesi), segons eBird seria boscarla cridanera (Acrocephalus stentoreus), espècie amb bastantes cites a eBird, però que no apareixia ni a la primera edició de la guia ni a la segona. Segons els mapes de la primera guia havia de ser boscarla oriental Acrocephalus orientalis, ja que era l'única al nord de Sulawesi, també concordava amb els mapes d'eBird, però el que vam veure semblava boscarla australiana Acrocephalus australis celebensis , que segons la primera edició només estava al sud de Sulawesi. Per sort, vam poder fer fotos, i James Eaton, l'autor de la guia ens va confirmar que era boscarla australiana, i que el problema per fer els mapes a la primera edició era la falta de material per determinar la distribució de les espècies, i només després de la publicació de la guia van començar a rebre informació com la nostra per tal de retocar els mapes, un dels quals el van retocar després de la nostra cita. Avui dia, només hi ha una cita a eBird de boscarla australiana (la nostra), però a la segona edició al mapa ja està distribuïda per tot Sulawesi. En canvi, continuen havent-hi múltiples cites a eBird de boscarla cridanera (Acrocephalus stentoreus), que ni apareix a la guia. Segons la guia haurien de ser boscarla oriental Acrocephalus orientalis. El problema s'agreuja perquè a subespècie "celebensi" d'Acrocephalus australis a eBird està dins Acrocephalus stentoreus al seu extrem est de distribució, mentre que per la guia està dins orientalis al seu extrem oest de distribució. Sigui com sigui la subespècie celebensis que vam observar, a la primera guia estava només al sud, i ara també està al nord.
En resum, si només amb aquesta espècie ja vam tenir un maldecap que ens va comportar hores i intercanvi de fotos amb múltiples persones, imagineu-vos la necessitat de portar el material més actualitzat! Sense foto, una mateixa espècie podria ser identificada com un hivernant primerenc de boscarla cridanera (Acrocephalus stentoreus) si mirem eBird. Evidentment, aquesta és només una de les millores de la segona edició. Hi ha 325 noves figures, especialment aquàtiques, rapinyaires, coloms i calaus en vol i diuen que 500 han estat millorades. Tots els mapes han estat revistats, i només per aquest motiu en qualsevol viatge cap a Indonèsia s'hi hauria d'incloure un llibre de la 2a edició. S'hi han inclosos els colors per zones on l'espècie només és migrant o extinta, i quan una espècie només habita una petita part de l'arxipèlag, el mapa és d'aquella zona, el que facilita la visualització. En canvi, han desaparegut les 5 caixetes al costat de cada mapa, un detall que anava bé per marcar a cada viatge (fins a 5) les espècies que havies vist. Com a disseny m'agrada més el de la guia de Colòmbia, ja que en aquest queden molts espais buits a la làmina dels mapes.
Una de les millores ha estat l'índex. Abans si volies buscar "sabine's gull", havies de buscar sabine, ara gull. En una gavina això no sembla problemàtic, però en un "sunbird" millora bastant.
Gràcies als splits a l'augment de divagants acceptats i a les noves espècies descobertes, s'ha incrementat el nombre d'espècies 1,417 (601 endèmics, 98 divagants) a la primera edició a 1,456 a la segona. I aquest augment s'ha donat en paral·lel a què algunes espècies de la primera edició s'han ajuntat.
Val la pena mantenir la segona guia? Si vols veure com ha canviat la taxonomia sempre serà interessant, i també per algun cas per espècies que a la nova guia han desaparegut. I no em refereixo a "lumps". Si no a formes taxonòmiques que a la primera guia tenien il·lustració i ara ja no en tenen. Per exemple "Enganno White-eye" Z. salvadorii (pàgina 364-365) de la primera edició desapareix a la segona. A la mateixa làmina teníem "Sunda White-eye". A la segona edició "Sunda White-eye" es divideix en dues espècies (pàgines 374-375). Una és Zosterops símplex, que agrupa diverses subespècies que abans estaven a Z. japonicus i Z. palpebrosus (NO TOTES), i també s'hi inclou Z. salvadorii que ara ja no es considera espècie i s'inclou dins aquesta altra espècie. Fins aquí bé, s'entén que hi ha un cert embolic, però el que no s'entén és que el dibuix de Enganno White-eye" Z. salvadorii ara hagi desaparegut, especialment tenint en compte que el dibuix és ben diferent, especialment l'anell ocular blanc. Com a resum general, la pandèmia va permetre aquesta actualització i l'hem d'aprofitar.
La pregunta és, si tens la primera edició (com jo) val la pena comprar la segona? La resposta és sí!
Només per l'actualització dels mapes ja val la pena. Recordo les múltiples discussions per identificar alguna espècie que tenia el mapa malament.
Vam observar una suposada boscarla australiana Acrocephalus australis a Sulawesi el 2018 en llocs on segons la primera edició no existien. Un error de mapa com aquests no seria problema a Europa, ja que hi ha molta més informació de distribució tant en quantitat com en formats (llibres, web, etc.). Però a Indonèsia, especialment si vas a llocs diferents on no van els Tours normals, et pots trobar ocells que és difícil saber si has identificat malament, si es tracta d'una raresa, o si simplement com que és un simple aiguamoll i la gent només va a buscar els endèmics ningú ha detectat. No ajudaeBird. Per exemple una boscarla trobada al llac Tondano (nord de Sulawesi), segons eBird seria boscarla cridanera (Acrocephalus stentoreus), espècie amb bastantes cites a eBird, però que no apareixia ni a la primera edició de la guia ni a la segona. Segons els mapes de la primera guia havia de ser boscarla oriental Acrocephalus orientalis, ja que era l'única al nord de Sulawesi, també concordava amb els mapes d'eBird, però el que vam veure semblava boscarla australiana Acrocephalus australis celebensis , que segons la primera edició només estava al sud de Sulawesi. Per sort, vam poder fer fotos, i James Eaton, l'autor de la guia ens va confirmar que era boscarla australiana, i que el problema per fer els mapes a la primera edició era la falta de material per determinar la distribució de les espècies, i només després de la publicació de la guia van començar a rebre informació com la nostra per tal de retocar els mapes, un dels quals el van retocar després de la nostra cita. Avui dia, només hi ha una cita a eBird de boscarla australiana (la nostra), però a la segona edició al mapa ja està distribuïda per tot Sulawesi. En canvi, continuen havent-hi múltiples cites a eBird de boscarla cridanera (Acrocephalus stentoreus), que ni apareix a la guia. Segons la guia haurien de ser boscarla oriental Acrocephalus orientalis. El problema s'agreuja perquè a subespècie "celebensi" d'Acrocephalus australis a eBird està dins Acrocephalus stentoreus al seu extrem est de distribució, mentre que per la guia està dins orientalis al seu extrem oest de distribució. Sigui com sigui la subespècie celebensis que vam observar, a la primera guia estava només al sud, i ara també està al nord.
En resum, si només amb aquesta espècie ja vam tenir un maldecap que ens va comportar hores i intercanvi de fotos amb múltiples persones, imagineu-vos la necessitat de portar el material més actualitzat! Sense foto, una mateixa espècie podria ser identificada com un hivernant primerenc de boscarla cridanera (Acrocephalus stentoreus) si mirem eBird. Evidentment, aquesta és només una de les millores de la segona edició. Hi ha 325 noves figures, especialment aquàtiques, rapinyaires, coloms i calaus en vol i diuen que 500 han estat millorades. Tots els mapes han estat revistats, i només per aquest motiu en qualsevol viatge cap a Indonèsia s'hi hauria d'incloure un llibre de la 2a edició. S'hi han inclosos els colors per zones on l'espècie només és migrant o extinta, i quan una espècie només habita una petita part de l'arxipèlag, el mapa és d'aquella zona, el que facilita la visualització. En canvi, han desaparegut les 5 caixetes al costat de cada mapa, un detall que anava bé per marcar a cada viatge (fins a 5) les espècies que havies vist. Com a disseny m'agrada més el de la guia de Colòmbia, ja que en aquest queden molts espais buits a la làmina dels mapes.
Una de les millores ha estat l'índex. Abans si volies buscar "sabine's gull", havies de buscar sabine, ara gull. En una gavina això no sembla problemàtic, però en un "sunbird" millora bastant.
Gràcies als splits a l'augment de divagants acceptats i a les noves espècies descobertes, s'ha incrementat el nombre d'espècies 1,417 (601 endèmics, 98 divagants) a la primera edició a 1,456 a la segona. I aquest augment s'ha donat en paral·lel a què algunes espècies de la primera edició s'han ajuntat.
Val la pena mantenir la segona guia? Si vols veure com ha canviat la taxonomia sempre serà interessant, i també per algun cas per espècies que a la nova guia han desaparegut. I no em refereixo a "lumps". Si no a formes taxonòmiques que a la primera guia tenien il·lustració i ara ja no en tenen. Per exemple "Enganno White-eye" Z. salvadorii (pàgina 364-365) de la primera edició desapareix a la segona. A la mateixa làmina teníem "Sunda White-eye". A la segona edició "Sunda White-eye" es divideix en dues espècies (pàgines 374-375). Una és Zosterops símplex, que agrupa diverses subespècies que abans estaven a Z. japonicus i Z. palpebrosus (NO TOTES), i també s'hi inclou Z. salvadorii que ara ja no es considera espècie i s'inclou dins aquesta altra espècie. Fins aquí bé, s'entén que hi ha un cert embolic, però el que no s'entén és que el dibuix de Enganno White-eye" Z. salvadorii ara hagi desaparegut, especialment tenint en compte que el dibuix és ben diferent, especialment l'anell ocular blanc. Com a resum general, la pandèmia va permetre aquesta actualització i l'hem d'aprofitar.