Caminar, en qualsevol de les seves formes, cada dia te mes adeptes que saben gaudir de les seves virtuts i en reben els beneficis: una sensació de pau, de comunió amb la natura, de plenitud... Caminar no necessita ni aprenentatge, ni tècnica, ni material, ni diners. Nomes cal el cos, un espai i una mica de temps. Aquest llibre intenta entendre la caminada com un acte filosòfic com una experiència espiritual. Per això fa servir grans figures històriques, filosòfiques o literàries per a les quals caminar era una disposició del pensament o una inspiració: Rimbaud i el desig de fugir, Nietzsche i la crida de les altures, Gandhi i la política de la resistència, sense oblidar Kant i les seves marxes quotidianes a Königsberg. També s'hi tracten les dimensions existencials o místiques del fet de caminar: l'eternitat, la solitud, el silenci, la lentitud, allò que es afora, l'energia, la llibertat... L'autor no es descuida de descriure la seva dimensió cultural: la peregrinació, el vagabundejar erràtic, la passejada.