Amb 134 paisatges, el mapa evidencia la gran diversitat i riquesa de paisatges de Catalunya, de les més elevades del continent europeu, i converteix el paisatge en un patrimoni de primer ordre.
Una unitat de paisatge és un territori caracteritzat per una combinació d'elements naturals, culturals i simbòlics, que li confereixen un caràcter diferenciat de la resta i que és reconegut com a tal per la població. Les unitats de paisatge donen tanta importància als elements dinàmics, perceptius i vivencials del paisatge com als més estàtics i materials a l'hora de definir-ne el caràcter. El fet que la definició de les unitats es basi en el seu caràcter i no únicament en la seva tipologia (avetosa, conreus de secà, bosc de ribera, etc.) fa que aquestes unitats presentin una certa heterogeneïtat interna, molt més apreciable a mesura que s'augmenta l'escala.
Les unitats s'han obtingut mitjançant l'anàlisi i la interacció de molts factors, entre ells: el clima, la combinació de formes del relleu (muntanyes, valls, planes, etc.), la vegetació, els usos del sòl (cultius, zones urbanitzades, boscos de ribera, etc), l'organització de l'espai, el patrimoni, la mil·lenària activitat humana sobre el territori (camins, estructures paisatgístiques seculars i modernes, etc.), la percepció (textura, colors, formes, visibilitats, etc.) i les dinàmiques paisatgístiques existents. També s'han analitzat les relacions que s'estableixen entre la població i el seu paisatge i que difícilment es poden identificar amb la simple superposició de capes cartogràfiques (proximitat, vincles emocionals, sentiment de pertinença...).