Com escollir uns prismàtics?

Abans de començar hem de conèixer uns detalls bàsics de la fisonomia dels prismàtics

 

1. A una banda dels prismàtics hi tenim els oculars, que és on posem els ulls per mirar

2. A l’altra banda hi tenim els objectius, per on entra la llum

3. Als oculars hi ha unes peces generalment recobertes de goma que s’anomenen copes, que en pràcticament tots els models són retràctils i que es poden pujar i baixar segons si portem ulleres posades mentre els fem servir. En cas que no en fem servir, les haurem de pujar de manera que quan col·loquem els ulls als oculars no ens molestin llums laterals, que les pestanyes no ens toquin al vidre i, a més, ens donin una distància adequada per perquè els nostres ulls puguin enfocar la imatge correctament.
Si, per altra banda, portem les ulleres posades mentre mirem amb el prismàtic, haurem de deixar les copes baixades al mateix nivell de l'ocular, i així l’ull no queda tan allunyat ni perdem camp de visió.

4. Rodeta d'enfocament: serveix per enfocar

5. Anell corrector diòptric

 

Tots els prismàtics tenen escrits dos números en alguna part del seu cos, normalment a la rodeta d'enfocament, que ens indiquen els augments i el diàmetre de l'objectiu en mil·límetres.

El prismàtic de la foto és un 10x42, que vol dir que augmenta x10 vegades la imatge que estem observant i que el diàmetre dels objectius per on entra la llum és de 42 mil·límetres.

 

Quins aspectes hem de tenir en compte?

Els augments

Ens indiquen quantes vegades més a prop veiem allò que estem mirant. El rang d’augments va des dels 6,5x als 18x, tot i això els més utilitzats en la observació de fauna són el 8x i el 10x ja que, són els que donen un millor equilibri general. A mateix diàmetre d’objectiu, quants més augments tingui el prismàtic, menys camp de visió, menys lluminositat i menys estabilitat de la imatge oferirà. Els prismàtics amb molts augments requereixen l'ús d'un trípode, cosa que els fa menys pràctics (si es busquen grans augments, és més recomanable optar per un telescopi). No obstant això, els prismàtics amb estabilització digital, que funcionen amb piles, estan començant a guanyar popularitat.

La diferència entre fer servir 8 o 10 augments no és molt gran i realment escollir un o altre és una qüestió personal i subjectiva. És cert, però que els 8x poden anar millor per a observacions en llocs tancats on les distàncies als ocells són relativament curtes, com podria ser un bosc, mentre que 10x poden ser més útils en zones més obertes, com passa en zones humides o als secans.

El diàmetre de l’objectiu

Com més gran sigui aquest diàmetre, més llum entrarà als prismàtics i per tant oferiran una visió més lluminosa, aspecte especialment important en condicions de poca llum, com durant les primeres i últimes hores del dia o en dies molt ennuvolats. Tot i això, un diàmetre més gran també comporta un augment en el volum i el pes del prismàtic, de manera que cal prendre la decisió entre obtenir més lluminositat o tenir un equip més lleuger. Per a tenir una idea, els prismàtics més utilitzats pels ornitòlegs solen tenir un diàmetre d'objectiu de 40 o 42 mm.

Val a dir que alguns prismàtics, gràcies a la millor qualitat en el tractament de les lents i els materials, poden aconseguir una transmissió de la llum superior, fins i tot amb diàmetres menors que altres models de qualitat inferior.

Sistema de prismes: sostre o porro?

(foto)

Actualment, els prismàtics de sostre dominen les nostres vitrines, ja que són més compactes i tenen un aspecte més modern. Tot i això, els prismes de porro són més econòmics de fabricar i més eficients en la transmissió de la llum, sovint oferint imatges més nítides i lluminoses a preus més baixos.

D'altra banda, els prismàtics de porro són més voluminosos i sovint més pesants. A més, són més fràgils enfront de cops, ja que, si un dels miralls es descol·loca, la visió es pot tornar borrosa. També tenen una major tendència a entelar-se.

En conclusió, els prismàtics de porro són ideals per a pressupostos ajustats. Tanmateix, si pots invertir una mica més, els de sostre poden oferir una qualitat d’imatge igual o millor en uns prismàtics compactes, lleugers i robustos.

Altres aspectes de la qualitat òptica

La distància mínima d'enfocament és un altre factor a tenir en compte, especialment si t'agrada observar papallones o rèptils de prop.

El camp de visió fa referència a l'amplada de l'àrea visible sense moure els prismàtics. Aquest valor s'expressa en metres a una distància de 1.000 metres (foto). Disposar d'un camp de visió ampli facilita la localització dels elements d'interès. Per exemple, en l'observació d'ocells, un camp més gran permet trobar i seguir amb més facilitat ocells volant. És important tenir en compte que el camp de visió disminueix com més augments tingui l'òptica o com més petit sigui el diàmetre de l'objectiu.

La pupil·la de sortida (foto) és el cercle brillant visible al centre de cada ocular quan agafes els prismàtics a uns 30 cm dels teus ulls. Es calcula dividint el diàmetre de l’objectiu entre els augments (per exemple en uns 10x42 seria 42/10=4,2). Com més gran sigui aquest diàmetre, més quantitat de llum arribarà als teus ulls.

El relleu de pupil·la és la distància darrere dels oculars on s'enfoca la imatge, és a dir, la distància òptima que hi ha d'haver entre els nostres ulls i l'ocular. Si el relleu ocular és massa curt, pot provocar vinyetatge, que es manifesta com una àrea fosca al voltant de la imatge. Un relleu més gran facilita una observació més relaxada i còmoda.

Les lents ED o HD són ideals per reduir o eliminar les vores de color, millorant així la nitidesa, el contrast i la fidelitat dels colors de la imatge resultant.

En els prismàtics, existeix un "punt dolç" (de l’anglès sweet spot) al centre del camp de visió, on la imatge s'enfoca amb més nitidesa. Aquesta nitidesa disminueix progressivament a mesura que ens apropem a les vores de la imatge. Com més gran sigui aquest punt dolç central, més còmode i agradable serà l'experiència visual.

Un aspecte clau en els prismàtics destinats a l'observació de la natura és la fidelitat dels colors, ja que una imatge imprecisa pot portar a confusions en la identificació d'espècies (especialment de mosquiters). Alguns prismàtics ofereixen una imatge lleugerament freda o càlida en comparació amb la percepció a simple vista, així que és recomanable triar uns prismàtics que ofereixin colors el més neutres possible.

La resolució i la nitidesa són crucials: com més detalls puguin captar els prismàtics, més intens i plaent serà el moment. Aquests dos factors venen directament determinats per la qualitat i el tractament de les lents.

 

Però, no t'obsessionis amb les especificacions tècniques. El més important és provar els prismàtics i sentir-te còmode amb ells, tant a les mans com a la vista. Han de ser fàcils d'enfocar i agradables d'utilitzar. Tria els millors prismàtics que puguis permetre’t, ja que els models de gamma alta solen oferir una òptica superior. Pensa en la compra com una inversió a llarg termini: si els cuides bé, les lents et duraran molts anys.

Però si encara tens dubtes no te n’estiguis de venir a la botiga (sempre que puguis) i comprovar-ho tu mateix.