Gràcies a ESTELLER, el distribuïdor espanyol de la marca SWAROVSKI, hem tingut l’oportunitat de sortir al camp per provar els nous NL PURE tot just 3 dies després que s’anunciés al món la seva aparició. Tan sols hem pogut disposar del model 8x42, però ha estat suficient per experimentar les principals novetats que aporten, que no són poques.
Ara ens caldrà esperar fins al mes de setembre per omplir la vitrina i fer que tots els entusiastes de l’observació dels ocells i la natura el tinguin al seu abast.
La prestigiosa marca austríaca, a més d’estrenar nou lema, novament fa un pas endavant amb el seu nou model de prismàtic i torna a marcar la pauta en l’evolució de l’eina més bàsica dels ornitòlegs.
Més camp de visió, més ergonomia i més estabilitat, aquests han estat els tres conceptes en els quals han treballat per renovar els seus ja prou afamats EL. També s’hi podria afegir el de màxim detall amb l’original proposta d’un 12x42 a la sèrie.
No totes les aportacions del nou model són originals d’Swarovski. Per aconseguir totes les seves millores, el nous NL Pure s’han fixat en què havien aportat les marques rivals en els seus últims models com ara un millor repartiment del pes en el prismàtic i la col·locació de la rodeta d’enfocament en una posició més natural per a accionar-la, millores que ja s’havien incorporat el darrer model d’alta gamma de Zeiss, els SF II.
El primer que crida l’atenció del nou model és la forma, amb un pronunciat aprimament dels tubs a la zona on posarem el palmell de la mà per agafar-los. Un canvi en l’orientació dels prismes interns ho permeten millorant sensiblement l’efecte que tenia el discret fendit per al polze a la part inferior de l’anterior model. Un altre canvi és l’absència del segon pont d’unió dels tubs a l’extrem dels objectius, deixant més espai per a col·locar els dits envoltant cada tub dels prismàtics.
Òpticament el pas endavant el donen amb l’ampliació del camp de visió, extraordinari en els 8x42, excel·lent en els 10x42 i sorprenentment bo en els 12x42. Per aconseguir-ho els cal sacrificar en 2 mm el relleu de pupil·la respecte els EL, però els 18 mm de què disposen és més que suficient per a una visió còmode d’aquest gran camp de visió, fins i tot usant-los amb les ulleres posades (i baixant les copes, òbviament).
Fotografies fetes a mà alçada a la reserva natural de Cal Tet del Delta del Llobregat. Perdiu de mar i juvenil de cabussó emplomallat.
El millor repartiment del pes en el prismàtic (ja no es concentra tant en l’extrem dels objectius) i la millor col·locació de la rodeta d’enfocament (ja no cal separar el dit índex per accedir-hi) ja són dos aspectes que ajuden a millorar l’estabilitat, però la peça opcional per a recolzar en el front el prismàtic és un tercer element que sobretot en el model de 12 augments tindrà una aportació molt notòria a aquest aspecte, sovint menystingut i que en canvi és essencial per a gaudir d’una observació de qualitat.
Cal fer una menció especial a la inclusió d’un 12x42 a la sèrie ja que és una aposta innovadora i agosarada. Convenceran a una part dels actuals usuaris dels 10x42 a passar als 12 augments? Hi ha dos arguments de pes per aconseguir-ho, el primer és que amb el NL PURE 12x42 es gaudirà del mateix camp de visió que amb l’antic EL 10x42 i el segon és que, malgrat passar de 10 a 12 augments, gràcies a la ja ben reconeguda qualitat òptica d’aquesta marca, tot i que hi hagi una petita pèrdua de lluminositat, només serà detectable en condicions molt extremes, és a dir, en un percentatge molt petit del temps d’ús habitual de l’aparell. I els dubtes sobre si es notarà gaire tremolor en usar-los a mà alçada, s’esvairan en comprovar l’eficàcia del complement per recolzar el prismàtic al front.
Altres detalls destacables del nou model és la posició de la regulació diòptrica, que segueix essent central, accionant-se per la part superior, però amb l’escala visible per la part inferior, del pont en el que hi ha la rodeta d’enfocament. També ha canviat la corretja, ara és una cinta en comptes d’un cordill el què s’uneix a la volandera que es subjecta al prismàtic, cosa que dóna la impressió de més durabilitat.
A les 8 del matí ens vam trobar amb en Ferran López, l’ornitòleg de les reserves del Delta del Llobregat, amb qui teníem ganes de compartir la prova del nou model de prismàtic tot acompanyant-lo a fer el control periòdic d’algunes espècies nidificants de la reserva de Cal Tet. El dia era net i clar, però la temperatura de seguida va pujar!
Sens dubte la sensació a l’agafar el prismàtic era estranya, però agradable, degut a aquest aprimament dels tubs òptics. A la platja de Ca l’Arana ens vam dedicar a cercar els adults de perdiu de mar, corriol petit i camanegre i xatrac menut que a mesura que en Ferran s’acostava als seus nius per controlar-ne la seva continuïtat, aixecaven el vol i procuraven desviar la nostra atenció i així defensar les postes. L’ampli camp de visió sens dubte és una ajuda perfecte per a ràpidament localitzar l’ocell i observar-lo en detall. Des del punt de vista de qualitat òptica, les condicions eren excel·lents per gaudir del màxim detall, el bon contrast i la fidelitat dels colors que ofereix el sistema Swarovision, ja prou conegut per tots nosaltres.
Des de l’aguait del Sabogal ens vam dedicar a observar i fer fotografies, amb l’adaptador VPA, dels ànecs amb cries que descansaven a l’illa d’enfront o nedaven mandrosament per davant mateix de l’aguait. Essent ple mes de juliol, de seguida la llum va començar a ser més cenital i a provocar ombres més pronunciades, però això no va provocar ni que es revelés la típica aberració cromàtica en els contorns ni que es perdés detall en les parts més a l’ombra dels propis ocells.