HALCONES DE BARCELONA

24 de novembre de 2022

Temàtiques:

L'any 1999 es va iniciar un projecte de conservació, pioner al país, per a la reintroducció d'aquests ocells rapinyaires en diverses edificacions de la ciutat (inclosa la reconeguda basílica de la Sagrada Família), d'on havien estat exterminats els anys 70.

Des d'aquell moment, el fotògraf i conservacionista Oriol Alamany, ha acompanyat a l'equip de naturalistes amb la finalitat de documentar la iniciativa.

Per conèixer amb més detall aquesta nova publicació, Francesc Kirchner d’ORYX, ha preparat una petita entrevista a Oriol Alamany, que molt amablement ha contestat.

Esperem que sigui del vostre interès!

En un món cada vegada més poblat i amb una gran proporció de la humanitat habitant ciutats, la fauna salvatge que s'ha adaptat a viure en aquest entorn està adquirint més protagonisme que mai. Com esperes que el teu llibre contribueixi, almenys en el cas de Barcelona, en què tant els ciutadans com les autoritats i gestors vulguin i actuïn perquè aquest medi pugui ser compartit en harmonia amb la fauna salvatge que pugui habitar-ho?

El creixement i l'impacte de la població humana al planeta Terra és irresistible i són innombrables els exemples de com per la nostra causa estan desapareixent espècies animals i vegetals, o devastant paratges de gran valor. Però, d'altra banda, si comparo la situació amb els meus inicis en el món naturalista i de la fotografia, a la fi dels anys 70, em sorprèn constatar com avui dia algunes espècies animals s'estan adaptant a conviure amb l'ésser humà, fins i tot en el centre de les seves mateixes ciutats. No parlo de pardals, falciots, coloms, cigonyes o rates, habitants ja tradicionals de les grans metròpolis. Si no d'espècies que fa quaranta anys eren rares d'albirar en els grans nuclis urbans: guineus, eriçons, senglars, bernats pescaires, gavians, gamarussos, ducs, xoriguers o els falcons pelegrins.

M'agradaria que el meu llibre descobrís als ciutadans com aquests magnífics rapinyaires comparteixen ara els nostres edificis i mostrar-los la seva vida. I espero que, després de veure aquest llibre, de tant en tant aixequin la vista de l'asfalt per mirar el cel a la recerca del portentós vol d'un falcó.

I pel que concerneix les administracions, anhelaria mostrar-los que val la pena invertir en un projecte de conservació ben realitzat, com és el cas d'aquest, ja que els resultats poden ser atractius i espectaculars.

De tots els llibres que has publicat, aquest és el que probablement és fruit de més anys de dedicació a un tema en concret. La tècnica fotogràfica ha canviat molt des que el 1999 es va iniciar la reintroducció dels falcons i el 2003 es va assentar la primera parella, fins avui en dia en què ja són més d'una desena les parelles que habiten la ciutat. Quins reptes ha suposat seleccionar les imatges del llibre fruit del treball de més de 20 anys i de canvis tan profunds en els equips i les tècniques fotogràfiques?

Encara que fotografio el projecte de reintroducció dels falcons des dels seus inicis al 1999, no vaig començar a treballar el tema de manera més sistemàtica fins al 2004, quan van aparèixer les càmeres digitals. Són més de vint anys de fotografies, però a l'hora de seleccionar les imatges publicades en el llibre, tan sols en van quedar cinc obtingudes amb pel·lícula fotogràfica. La millora en els equips fotogràfics i la qualitat obtinguda amb la tecnologia digital, han fet que aquelles primeres imatges hagin quedat una mica relegades.

El més difícil ha estat reduir les milers de fotografies que he acumulat al llarg dels anys, a tan sols una mica més d'un centenar que apareixen publicades en el llibre. S'han hagut que descartar algunes imatges que realment m'agradaven però que, a l'hora de la veritat, no encaixaven en el discurs del llibre, en la seva línia gràfica, o perquè eren relativament similars a unes altres ja seleccionades.

«Halcones de Barcelona» és molt més que un llibre amb una extraordinària col·lecció de fotografies, explica'ns què més trobarà el lector en aquesta obra.

Últimament, són nombrosos els fotògrafs que s'han decidit a autoeditar llibres d'alguns dels seus projectes. Alguns d'ells són àlbums fotogràfics gairebé des de la primera pàgina, sense més contingut addicional.

Potser a causa de la meva experiència per haver treballat en una dotzena de llibres per a diverses editorials, la idea en aquest, el meu primer projecte autoeditat, era oferir al lector una obra que li aportés alguna cosa més, més variada. Encara que és un llibre de fotògraf i el motiu d'editar-lo era exposar les meves imatges en una obra gràfica de la màxima qualitat, he necessitat la participació de diversos especialistes. Josep del Hoyo, reconegut editor pel seu Handbook of the Birds of the World, ha tingut la gentilesa d'escriure un extens pròleg, parlant de les peculiaritats del falcó pelegrí i de la seva presència en la cultura humana. I, al llarg de les divuit pàgines següents, Eduard Durany i Sergi García, els autors del projecte de reintroducció, ens relaten de manera detallada l'adaptació dels falcons pelegrins a la vida urbana, així com els detalls del procés del seu retorn a la cosmopolita Barcelona. I, al final, dedico algunes pàgines a comentar des d'un punt de vista fotogràfic com vaig obtenir algunes de les imatges del llibre.

Com a fotògraf de natura sempre has tingut un especial interès a participar amb el teu treball en projectes de conservació o de denúncia de les amenaces i perills que pateix la natura. Quina importància creus que ha tingut la fotografia per a la conservació de la biodiversitat i dels espais naturals?

Al llarg de la meva vida, sempre he estat implicat en l'estudi i la conservació de la Natura, ja fos com a membre del Centre de Recerca i Protecció de Rapinyaires, del Groupe Gran Faune Pyrénéenne, de la International Environment Photographers Association, vice-president de l'ONG DEPANA, al Patronat gestor del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, col·laborant amb entitats com Snow Leopard Conservancy, IRBI, SEO-Birdlife o, ara, creant el nou col·lectiu Eyes on Nature. I diversos dels meus projectes com a fotògraf —com aquest sobre els falcons urbans—, els he realitzat en col·laboració amb biòlegs, ornitòlegs o conservacionistes.

Com a fotògraf apassionat per la natura i la vida salvatge, no m'imagino el no estar implicat en la seva defensa i conservació. I la història ens demostra que la divulgació mitjançant la fotografia ha estat important —si no decisiva—, en la protecció de moltes espècies o espais naturals. La nostra societat actual és eminentment visual, i els fotògrafs conservacionistes podem jugar un paper important, donant a conèixer al públic i a les administracions els valors del nostre patrimoni natural.

Espero que «Halcones de Barcelona» descobreixi al gran públic aquesta joia de rapinyaires que conviuen amb nosaltres a les grans ciutats i, a les autoritats, el valor i potencial de la biodiversitat de les ciutats, així com l'interès del seu estudi i conservació.