Vols aprendre a conèixer les principals constel·lacions, a orientar-te amb l’estrella polar i a seguir el moviment dels planetes al llarg de l’any?
T’agradaria veure alguns objectes del cel profund, com la galàxia d’Andròmeda, que es poden veure a simple vista o amb l’ajuda de prismàtics?
Vols seguir les diferents fases de la Lluna i observar alguns dels seus relleus amb els prismàtics?
Caldrà que busquis un cel el més fosc possible. A l’estiu l’observació del cel és agradable, gaudirem d’una bona temperatura i a més des de finals de juliol fins a finals d’agost podem gaudir de la pluja d’estels (meteors) dels Perseids. El màxim és el dia 12 d’agost i són les conegudes com a llàgrimes de Sant Llorenç per la proximitat del seu màxim amb aquest dia.
El planisferi és un element important. Ens mostra les estrelles més brillants i les constel·lacions visibles des de la nostra latitud. Haurem de situar el disc en la posició adequada pel dia, mes i hora. Cal orientar-lo localitzant l’estrella polar i veurem les constel·lacions del cel en aquell moment. Posem tres planisferis per a la latitud nord 40º de manera que permet orientar-se correctament a tota la Península, sud de França i la resta d'Europa del sud, però també al centre dels Estats Units, la Xina central, nord del Japó i Corea.
Afegim també un punter làser per quan feu observacions compartides i vulgueu informar d'on es troben els objectes. En el cas que estigueu en un camp d'observació on hi hagi gent fent fotografia astronòmica està totalment desaconsellat el seu ús.
Aquest és el segon element imprescindible. La primera guia que posem ens explica la posició dels planetes i altres fets astronòmics al llarg de cada mes de l'any.
La majoria de guies bàsiques que posem a continuació tenen una estructura similar: uns capítols introductoris sobre el cel nocturn, uns capítols dedicats a l'explicació i observació del Sol, Lluna, planetes i els diferents objectes que podem veure. Finalment contenen un llistat de les constel·lacions (dibuixos definits per l'home al llarg de la història) i els objectes que es poden observar a simple vista, amb prismàtics o amb telescopis.
Per últim posem uns llibres que expliquen directament com es fa l'observació amb prismàtics però sense fer una introducció a l'astronomia.
Els prismàtics són fàcils i còmodes d’utilitzar en l’observació del cel nocturn. Per aprofitar al màxim l’observació cal deixar que els ulls s’adaptin a la foscor i després enfocar els prismàtics. Són apropiats per veure cúmuls estel·lars que són massa grans per observar-los amb telescopi, la superfície de la Lluna (els mars i els cràters més grans) i també per observar galàxies i nebuloses properes.
Hem seleccionat per a aquesta activitat prismàtics lluminosos de 42 i 50 mm que combinin prestacions per gaudir de l’observació del cel però que també podrem aprofitar per veure ocells i fauna. Si sols els hem de fer servir per observació astronòmica, escollirem uns prismàtics més grans de 70 o 80 mm. Els haurem de fer servir necessàriament amb un trípode.