Entrevista a March Bosch
«38 dies amb els gavians de les Medes»
A mitjan març del 1992, el Marc es va instal·lar a les illes Medes per estudiar-hi els gavians.
Conscient que hauria de passar-hi temps, va decidir escriure un dietari que aplegués les experiències i emocions que anés tenint mentre hi fos.
Aquest llibre reprodueix aquell dietari, escrit al llarg de 38 dies. Acompanyat pel Vittorio, l'Anna i altres col·laboradors, va descobrir molts tresors d'aquell petit ecosistema.
Durant un temps, la seva vida es va creuar amb la d'alguns dels habitants de l'indret, com els omnipresents gavians, els martinets, les gralles, els ratolins o els escarabats pudents. I en aquelles vivències també hi van ser presents el far, la tramuntana, la Vall de Gregal...
A l'epíleg hi fa una breu anàlisi dels canvis en aquestes tres dècades, com les reformes de l'espai, com ha canviat la colònia de gavians i la gestió de població.
El dietari és la mirada d'un jove acabat de llicenciar que creia que no hi havia res més interessant que la seva recerca, que volia conèixer tot el que l'envoltava i que cada dia s'anava amarant del que li mostraven aquelles illes.
Per conèixer amb més detall aquesta nova publicació hem preparat una entrevista amb l'autor, que molt amablement ens han contestat.
Esperem que sigui del vostre interès!
1. El llibre explica una gran experiència personal estudiant els gavians de les illes Medes ocorreguda fa més de 30 anys. Què t’ha motivat a donar-li forma de llibre i publicar-la en aquests moments?
El motiu que m'ha portat a publicar-lo és l'interès que em va semblar que podria tenir, arran de rellegir el dietari per casualitat ara fa dos anys. Un dia que feia endreça de l'estanteria on tinc les llibretes de camp, vaig tornar a tenir a les mans el dietari i vaig posar-me a llegir-lo (en lloc d'anar per feina amb l'endreça). Llavors vaig pensar que aquells textos podrien servir per apropar persones no especialistes en temes de natura a un petit mon poc conegut per molta gent com són les illes Medes i, en particular, la seva colònia de gavians. El fet que s'integressin descripcions de tot el que anava captant de l'entorn en el fil conductor de les meves vivències al llarg dels 38 dies podia representar un motiu més d'interès.
2. Pel que expliques al llibre, no has deixat de visitar i fer seguiment de la colònia en tots aquests anys. Segons molts indicis, el gavià argentat està patint un alarmant descens de les seves poblacions arreu fins al punt que en una recent trobada d'ornitòlegs especialitzats en el seguiment d'aus marines celebrada a Galícia es van alçar veus en favor de declarar l'espècie en perill d'extinció. Quin contrast amb la percepció que es tenia d'aquesta espècie fa trenta anys! Estaries d'acord amb aquesta proposta de posar el focus en la necessitat d'actuar per garantir la conservació d'aquesta espècie?
El gavià argentat és una espècie que a nivell tròfic és oportunista i generalista. Això vol dir que pot explotar un ventall molt ampli de recursos alimentaris i que a cada moment sap aprofitar-se'n d'aquells que té més a l'abast, incloent-ne de procedència associada a activitats humanes. D'altra banda, no mostra gaire requeriments pel lloc de cria i tolera perfectament la presència humana. Per tot plegat, sembla que a priori no hauria d'haver-hi gaires riscos que afectessin la seva dinàmica poblacional. El problema ha sorgit quan la gestió que s'ha fet de l'espècie ha anat directament a provocar un descens dels seus efectius. Com a exemple ben proper i actual, ens trobem que al Delta de l'Ebre, on ara hi ha la major colònia de gavians argentats de Catalunya, es van fent campanyes de sacrifici massiu (descastaments) dels adults reproductors i de les seves postes des de l'any 2016. És molt probable que si es deixés d'actuar activament contra la població de gavians, n'hi hauria prou perquè aquesta experimentes un nou creixement en poc temps.
3. El teu llibre descriu amb detall com duies a terme la recollida de dades de cara a la tesi doctoral, tot analògic i manual, en contacte directe (no sempre amable) amb l’espècie objecte de l’estudi. Si fos ara que et plantegessis fer el mateix estudi amb els mateixos objectius, creus que canviaria molt la manera de fer-lo tenint en compte els mitjans tecnològics actuals?
Circumstàncies diverses m'han portat a fer recerca disposant de molt pocs recursos (gairebé amb una sabata i una espardenya) ja des de l'inici de la meva recerca l'any 1992 i he aprés a sortir-me'n d'una manera o l'altra. Però això també ha implicat situar la recerca a un nivell poc ambiciós, havent de renunciar a objectius molt interessants que requereixen forçosament disposar de recursos tecnològics punters que són costosos i també d'una dedicació completa a la recerca. Evidentment, si hagués disposat d'alguns dels mitjans tecnològics actuals m'hauria plantejat objectius que mai no he tingut a l'abast. Val a dir que aquesta carència mai no m'ha preocupat a nivell personal, ja que sempre he tingut molt assumida la posició on em trobo i gaudeixo moltíssim amb el seguiment que faig de la colònia. El que sap greu és que per manca d'aquests recursos, no s'hagi avançat més en el coneixement que tenim de diversos aspectes relacionats amb la gestió de l'espècie. En aquest punt, trobo molt a faltar el suport de l'administració, ja que mai no hi ha hagut una aposta econòmica seriosa que permeti fer un disseny globalitzat sobre diferents aspectes relacionats amb la gestió de l'espècie.
4. I per últim, un dels episodis més xocants del teu relat és el de la intervenció dels tècnics de fauna de la Generalitat per fer un "descastament" de gavians de la colònia i en ell és ben evident el teu desacord amb l'actuació i fins i tot la tibantor viscuda amb els seus responsables. Amb la perspectiva que dona el pas del temps, ha canviat la teva percepció de les motivacions de qui va dur a terme aquesta acció i les raons que van fer que les autoritats corresponents prenguessin aquella decisió?
Mai no he dubtat que les motivacions de qui va dur a terme els descasts de les Medes eren pensant en contribuir en una correcta gestió del patrimoni natural del país; malament aniríem si no fos així. I penso el mateix en referència als responsables de les campanyes de descast que es duen a terme al delta de l'Ebre. Ara bé, la gestió de la població de gavians (i del patrimoni natural, en general) no és una simple qüestió de bones intencions sinó de prendre les decisions adequades a unes circumstàncies concretes. En el cas dels gavians, això passa per disposar d'informació precisa sobre les interaccions de la seva població amb l'entorn (a partir d'estudis científics concrets que quantifiquin impactes) i també d'informació basada en l'experiència d'altres poblacions (amb estudis que han analitzat les seves conseqüències). I és que abans de prendre decisions irreversibles, cal assegurar-se que aquestes són les més adequades per a gestionar la població. Malauradament, quan es van dur a terme els descasts de la colònia de les Medes no hi havia estudis científics que demostressin que els problemes que suposadament causaven els gavians tinguessin una rellevància significativa, com tampoc no hi havia cap estudi científic que avalés el descast com a mesura de gestió adequada per a reduir el nombre d'efectius de la colònia. Així i tot, es van dur a terme les campanyes de descast durant cinc anys i el sacrific de 25.000 gavians adults. El temps va demostrar que aquestes campanyes van tenir un efecte perjudicial, canviant la dinàmica poblacional de l'espècie arreu del país i motivant el creixement de molts nuclis reproductors (un d'ells, el del delta de l'Ebre). Plantegem-nos, doncs, si les bones intencions són suficients per a justificar determinats fets. En qualsevol cas, dels errors també se n'aprèn i l'experiència dels descastaments de les Medes hauria de servir per fer la gestió de l'espècie d'una manera ben diferent de com es va fer.
Novetat editorial
