ENTREVISTA A Isabel Mate i Joan Barrull

26 de juliol de 2023

Temàtiques:

Estem davant d’un llibre que en 559 planes que ens explica d’una manera exhaustiva i amena el comportament social dels mamífers d’arreu del món i on la perspectiva de gènere pren una gran importància.

Per conèixer amb més detall aquesta nova publicació hem preparat una entrevista amb els autors Isabel Mate i Joan Barrull, que molt amablement ens han contestat.
Esperem que sigui del vostre interès!

1. El primer que hom es pregunta en fullejar el llibre és quan i perquè us vau proposar d’escriure aquesta interesant proposta i quant temps hi heu dedicat?

Des de petits que ens agraden els animals i la natura en general. I quan no estàvem al camp perseguint insectes o mirant ocells, a casa miràvem els reportatges de la TV. Un dels nostres primers records són les filmacions del gran Félix Rodríguez de la Fuente. Nosaltres hem crescut amb els reportatges de la 2, els del Canal 33, els vídeos (VHS... mira si som antics), els DVD's i ara amb les diverses plataformes. En general, la oferta sobre zoologia és força àmplia. Des del sofà de casa pots veure el comportament d'animals de terres molt llunyanes... però, per què fan això que fan? Quin és el motiu d'aquest comportament que ens il·lustren unes imatges tan ben realitzades? Quines pressions selectives són les que han fet que aparegui aquest o aquest altre patró de comportament?

Aquestes preguntes són les que des de sempre ens van esperonar per trobar-hi una resposta. En molts casos, sí que hi havia resposta, però estava molt dispersa en llibres i articles, sovint en llengua anglesa. Així, com que no hi havia pràcticament res escrit en castellà, vàrem decidir escriure el llibre que nosaltres hauríem volgut tenir, per engruixir la nostra biblioteca i poder consultar-lo sovint.
I dit i fet. Tota una vida de visionar reportatges, un any de recull d'informació i un any per redactar-ho, han estat el temps necessari per gestar el llibre.

2. La dedicatòria del llibre és per a Edward O. Wilson eminent zoòleg conegut pel seu treball sobre l'evolució biològica i la sociobiologia. Trobem després un deliciós pròleg de Juan Carlos Blanco. Com han marcat aquests dos científics la vostra trajectòria com a biòlegs i investigadors?

Personalment tenim una debilitat especial per E.O. Wilson. Des de sempre hem estat uns seguidors de la secció multinivell que ell proposà. Wilson era un científic que es va forjar a ell mateix des de petit, amb una infància dura, i que va arribar a ser considerat com un dels biòlegs més important del segle passat. En una visita seva a Barcelona, vàrem tenir l'oportunitat de coincidir amb ell i de conversar una estoneta. Ens va dedicar alguns dels seus llibres i nosaltres li vàrem regalar un dels nostres, també dedicat. La foto amb ell i la seva encaixada de mans, són un record molt important per nosaltres. Sabedors del seu traspàs, no vàrem dubtar un moment a fer-li aquest petit homenatge.

I pel que fa referència a Juan Carlos Blanco, val a dir que és un dels grans artífex de la Biologia de la Conservació a l'Estat Espanyol. Els seus estudis de radioseguiment que va fer amb guineus i després amb llops han marcat una fita, hi ha un abans i un després que ell entrés en escena. Tot i que no ens hem conegut personalment, sí que hem conversat de forma epistolar i després per correu electrònic, llargament sobre llops i guineus, i sempre ha estat disposat a restar part del seu temps per donar-nos un cop de mà. Molt agraïts de què haguí acceptat prorrogar aquest darrer llibre, i uns altres dos nostres anteriors.

3. Fins ara els vostres llibres han estat fruit dels vostres estudis i amb moltes hores de treball de camp al darrere: El Zorro, La Garduña, ... Ara ens trobem amb un llibre que és una revisió divulgativa sobre sociobiologia d’arreu del món. Com veieu que ha evolucionat el treball de camp en les últimes dècades i com veieu el seu futur?

El treball de camp sempre és la part més entretinguda d'un estudi, almenys per a nosaltres. La feixuga tasca de buscar finançament i després escriure els informes finals, es fa carregosa. Però el treball de camp no. El contacte amb la natura, l'emoció de trobar l'animal, seguir-lo, treballar amb sol, pluja, neu... fred i calor. És una pujada d'adrenalina que et dona la vida. A més a més, ara la tecnologia permet tenir molta més informació, inabastable fa uns anys. Càmeres de trampeig fotogràfic, filmacions remotes, radioseguiment, tècniques moleculars, suport estadístic i informàtic, i un llarg etcètera, fan que els estudis de comportament hagin avançat de manera exponencial.

4. Al llibre parleu del comportament social de mamífers d’arreu del món. Això és un pas endavant en la vostra producció, ja que sempre us havíeu especialitzat en la península Ibèrica. Quins podríeu dir que són les línies de treball en les que cal avançar i quins són els estudis capdavanters en aquesta temàtica arreu de món. També quines poden aportar més resultats que ens ajudin a entendre com compartir i preservar els hàbitats en funció del comportament.

Totes les línies de treball són importants, per insignificant que sembli una espècie és evident que té un paper crucial en l'ecosistema, d'això en podeu estar ben segurs. Nosaltres sempre diem que els ecosistemes són com un rellotge, una maquinària ben ajustada i que funciona força bé. Tocar alguna peça del rellotge farà que la cosa no rutlli com cal. Per tant, tenir informació del comportament dels mamífers, i de l'ecosistema en general, ens ha de ser de gran utilitat, perquè nosaltres en formem part.

Ara, si hem de filar més prim, és molt important ser coneixedors del comportament que tenen els grans depredadors que estan en contacte amb humans o el seus béns. Ens pot evitar interaccions negatives per un costat i l'altre. Igualment, hauríem de provar d'obrir línies d'investigació amb totes les espècies en perill d'extinció, que resultin profitoses per aplicar una bona gestió.

5. Definiu aquest treball com una àmplia síntesi de la temàtica que calia fer i que espereu que malgrat les possibles carències i encerts ajudi als investigadors a assolir nous reptes i avançar en aquest camp d’estudi. Creieu que el vostre llibre podria tenir el seu espai en la literatura global sobre aquest tema i que per tant mereixeria que es publiqués en anglès?

Ens faria molta il·lusió que el llibre pogués ser útil, tant per a la gent afeccionada a la zoologia com als investigadors professionals. És més, en estar escrit en castellà, es podria obrir pas com a llibre de consulta en el món divulgatiu i universitari de parla llatina. Eixamplar horitzons sempre és important, i tot i que, com ja hem dit, hi ha molta bibliografia en anglès, la seva possible traducció és una idea interessant.

6. A Europa, cada cop es plantegen més estudis i projectes de renaturalització d'espais alterats. Creieu que es té prou en compte l'aspecte del comportament social dels mamífers en aquests projectes? Ens podríeu esmentar alguna proposta en la qual sí que s'hagi tingut especialment en compte aquest aspecte?

Ens consta que tots els investigadors i gestors que es dediquen a la renaturalització són gent molt motivada i preparada. La seva tasca és molt difícil i no sempre agraïda, perquè com deien les nostres àvies ... “no plou mai a gust de tothom”. Per la nostra part hem assessorat alguns projectes de protecció i renaturalització de rius, on hem tingut sempre molt en compte el comportament de la rata d’aigua (Arvicola sapidus). Sobre aquest tema, els britànics acumulen una àmplia experiència, amb la seva rata d’aigua, i en el marc dels programes de reintroducció o de repoblació, tenir en compte el comportament d’aquest rosegador ha estat primordial per a la consecució d’èxits importants.

7. I per acabar sempre preguntem en quins nous projectes esteu treballant i si ja teniu algun nou llibre en perspectiva.

Doncs sí... Aquesta darrera setmana, hem estat parlant amb en Víctor Hernández, l’editor de Tundra, qui ens demanava com estava el darrer projecte. Ja li hem dit que resti tranquil, que gairebé la meitat del text ja estava escrit... O sigui, que, d’aquí a un temps, apareixerà un nou llibre, aquest cop relacionat amb els mamífers carnívors.