Utilitzem cookies pròpies i de tercers per recordar els seus hàbits de navegació i recopilar estadístiques de visites. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Pot obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en la nostra Política de cookies. AcceptoMés informació
Cercar en Òptica
Categoria
Preu
* fes click sobre les icones per filtrar per marques
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
marca
 
  Vimeo  
 

Rep els nostres NEWSLETTERs mensuals de novetats i ressenyes de llibres i productes seleccionats.

*Pot cancel·lar la seva subscripció enviant un correu sense text a bajas@weboryx.com.
 
icon

NECESSITES
CONSELL? TRUCA!

Si desitges rebre més informació o consell sobre qualsevol producte de la nostra web, truca’ns al

93 418 55 11

icon

VISITA’NS

Oryx
la botiga de l'amant de la natura
Ens trobaràs al C/ Balmes 71, en Barcelona

Visita la tenda virtualment!!

icon

COM FER
UNA COMANDA

Aquí veuràs una demostració pràctica de com fer una comanda a través de weboryx.com.

Perquè Oryx?

Oryx és el gènere d’un elegant antílop perfectament adaptat a la vida dels deserts més àrids d’Àfrica i de la Península Aràbiga. Els òrix del Sàhara probablement estan extingits en llibertat i els d’Aràbia es van arribar a extingir a mitjans del segle passat. En els últims anys, però, gràcies a la reintroducció d’exemplars procedents de parcs zoològics s’han recuperat petites poblacions en llibertat d’aquestes dues espècies.

Igual que amb moltes altres espècies d’animals salvatges del nostre planeta, l’esforç conservacionista de la nostra societat ha permès retornar a la llibertat una espècie greument amenaçada.

Descripció de les diverses espècies d’òrixs del món.

Taxonomia: Oryx és el nom genèric amb que s’anomenen quatre espècies d’antílops que es caracteritzen per habitar en zones desèrtiques o semi-desèrtiques d’Àfrica i de la península aràbiga i per tenir unes banyes fines i molt llargues. L’òrix simitarra (Oryx dammah), l’òrix de l’est d’Àfrica o beisa (Oryx beisa) i l’òrix gasela o Gemsbok (Oryx gazella) són les tres espècies pròpies d’Àfrica i l’òrix d’Aràbia (Oryx leucoryx) és la que viu a la península aràbiga.

Es descriuen tres subespècies de l’òrix de l’est d’Àfrica que alguns autors les consideren espècies diferenciades, Oryx (beisa) beisa, Oryx (beisa) callotis i Oryx (beisa) gallarum.

 

Òrix simitarra Oryx dammah (Cretzschmar, 1826)

Òrix simitarra (Oryx dammah)

Distribució:

L’òrix simitarra es distribuïa per quasi tot el desert del Sàhara i el nord del Sahel, però en l’actualitat es considera que s’ha extingit en llibertat. Fins al 1985 s’estimava que hi havia uns 500 individus entre Níger i Txad, però pocs anys més tard ja només es va detectar una dotzena d’individus refugiats al sud de les muntanyes de l’Ennedi. Des del 2000 no hi ha cap evidència fiable. Actualment hi ha ramats en captivitat o semi captivitat a Tunísia (P.N. de Bou Hedma), Marroc (P.N. de Souss Massa) i Senegal (reserva de Guembeul) a partir dels quals es podria iniciar la reintroducció. De fet a Senegal ja s’ha començat a alliberar animals a la reserva saheliana de Ferlo Nord.

La caça i la pressió humana a la regió del Sahel han estat la causa de la seva rarefacció.

Descripció:

Arriba a 1,25 m d’alçada a la creu i pot pesar de 150 a 200 kg. Les banyes arriben a 1 m de llargada i solen ser paral·leles i corbades en forma de simitarra. Les de les femelles són més llargues i fines mentre que les dels mascles tenen un diàmetre superior. Són anellades. Tenen el coll, el pit i una fina banda longitudinal a la part baixa dels flancs de color terrós i la resta del cos és blanc.

Hàbitat:

Els òrixs simitarra habitaven més aviat les zones subdesèrtiques del sahel i el nord d’Àfrica endinsant-se al Sàhara durant les èpoques de menys calor, quan pot trobar una mica més d’aliment. A les èpoques més caloroses busquen l’ombra de les acàcies.

Alimentació:

Òrix simitarra (Oryx dammah) cria Pastura gramínies dels gèneres Panicum, Aristida, Cenchrus,Chloris, altres herbes lleguminoses i té especial predilecció pels melons salvatges del gènere Citrillus pel seu alt contingut d’aigua.

Biologia:

Com la resta dels antílops del desert és capaç de passar llargs períodes sense beure ja que aprofita extraordinàriament l’aigua que obté dels aliments. Viuen en ramats de 15 a 30 individus amb un mascle dominant, sovint força agressiu. Solen tenir una sola cria després de 8 mesos de gestació, normalment al final de l’hivern. Els únics predadors que els amenaçaven eren els lleons i els licaons o gossos salvatges tot i que l’extinció prematura d’ambdós predadors a tota la regió del sahel ha fet que al final el seu únic enemic, certament el més perillós, hagi estat l’home.

Fonts d’informació:

Dagresco-Joffé, A. La vie sauvage au Sahara. 1993, Delachaux et Niestlé, Lausanne.

www.saharaconservation.org

www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/15568/0

www.arkive.org/scimitar-horned-oryx/oryx-dammah/

 

Òrix d’Aràbia Oryx leucoryx (Pallas, 1777)

Òrix d'Aràbia (Oryx leucoryx)

Distribució:

L’òrix d’Aràbia es distribuïa per quasi tota la península aràbiga fins a Kuwait, Iraq i Jordània. A finals de segle XIX va iniciar un declivi continuat degut a la caça. Cap al 1920 la població es va dividir en dos, una al nord separada de més de 1.000 km de la del sud. Cap al 1950 es va extingir la del nord. Oman ha estat l’últim país que va conservar poblacions salvatges originals d’òrix d’Aràbia fins a principis dels anys setanta.

Gràcies a diversos programes de reintroducció a partir d’animals procedents de zoos en l’actualitat es pot considerar que hi ha poblacions salvatges a tres estats, una a Oman, al Arabian Oryx Sanctuary, dues més a Aràbia Saudí, a la Mahazat as-Sayd Reserve i a la Uruq Bani Ma’arid Reserve i tres més al desert del Neguev, a Israel. En l’actualitat hi altres programes de reintroducció als Emirats Àrabs Units, Iemen i Jordània i es mantenen poblacions en semillibertat a Jordània, Síria, Bahrein, Qatar, etcètera.

Descripció:

L’òrix d’Aràbia és el més petit dels òrix i mesura 1 m d’alçada a la creu i pesa uns 70 kg. Les banyes, rectes i punxegudes, poden tenir entre 50 i 75 cm de llargada. El pèl és blanc excepte la cua, a la part inferior de la panxa i les potes que és marró fosc. Presenta una taca negre vertical allà on el cap s’uneix al coll amb una extensió cap als ulls, una de triangular al front, just entre les banyes i una altra del front cap al musell.

Hàbitat:

Prefereixen els deserts de pedra i les zones entre dunes on la sorra sigui més dura, cosa que els permet fugir més de pressa quan se senten amenaçats.

Alimentació:

Els òrixs d’Aràbia són capaços de detectar a grans distàncies on ha plogut i s’hi dirigeixen per tal d’alimentar-se de les pastures que temporalment creixen. També poden alimentar-se d’arbres i arbusts, arrels i fruits, però en alguns estudis duts a terme a Oman s’ha vist que les flors i fulles de les plantes del gènere Spiragrostis són l’aliment més freqüent. Pots aguantar setmanes sense beure aigua.

Biologia:

Viuen en remats de 10 o més individus amb més d’un mascles i diverses femelles. S’estableix una jerarquia entre ells i vaguen pel desert cercant les escasses pastures que troben després de les esporàdiques pluges que hi ha. Només es reprodueix quan les condicions ambientals són favorables.

Les hienes ratllades i els llops eren els seus principals predadors. Els beduins també els caçaven, però amb l’arribada de l’explotació del petroli, els mitjans emprats per caçar-los van canviar radicalment fins a provocar-ne l’extinció.

Fonts d’informació:

Kingdon J. Arabian Mammals. 1991. Academic Press.

Ferguson, Walter W. The Mammals of Israel. 2002. Gefen Publishing.

Stanley Price, Mark R. Animal Reintroductions: The Arabian Oryx in oman. 2010. Cambridge University Press.

http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/15569/0

http://www.arkive.org/arabian-oryx/oryx-leucoryx/

http://www.phoenixzoo.org/

http://www.phoenixzoo.org/learn/Conservation_and_Science_Newsletter_Winter_09.pdf

 

Òrix de l’est d’Àfrica o beisa Oryx beisa (Rüppell, 1835)

Òrix de l'est d'Àfrica (Oryx beisa)

Distribución:

Des de les costes del mar Roig a Djibouti i Eritrea, part d’Etiòpia i Somàlia, cap a l’oest fins al sud del Sudan i nord-est d’Uganda, Kenya i nord de Tanzània. És probable que s’hagi extingit a Eritrea i Uganda i les seves poblacions s’han reduït molt al Sudan, però encara és relativament abundant a Etiòpia, Kenya i Tanzània. Les poblacions actuals es considera que ronden els 70.000 individus, quasi ¾ parts localitzades al nord del riu Tana, corresponents a la subespècie beisa, mentre que la resta, les del centre de Kenya i nord de Tanzània, corresponen a la subespècie callotis. Recentment s’ha acceptat una subespècie més: Oryx beisa gallarum distribuïda pel sud-est d’Etiòpia, Somàlia i nord-est de Kènia. Alguns autors consideren que són tres espècies diferents.

Descripció:

Té la mateixa alçada, però és mes corpulent, que l’òrix simitarra, 1,25 m a la creu, i pesa de 120 a 180 kg les femelles i de 160 a 200 kg els mascles. Gros i musculós amb els corns llargs i rectes de fins a més de 100 cm. El pèl del cos és de color gris-marronós excepte la cara que és més pàl·lida i presenta una taca negre vertical que travessa l’ull i la galta fins a la gola des d’on s’estén pel coll com una línia. Al front, entre les dues banyes, també hi té una taca negra i una altra, unida per un filet a l’anterior, per sobre el musell. Al límit dels flancs també hi té una línia negra, l’extrem de la cua és negre i finalment també presenta dues taques més a les potes.

Hàbitat:

És l’òrix que viu en hàbitats menys desèrtics ja que ocupa les planes àrides i semi-àrides de l’est d’Àfrica, evitant les zones d’herba més alta o de matollar més tancat. Quan arriba l’època de les pluges evita les zones inundades o fangoses. A Etiòpia poden arribar fins als 1.700 m d’alçada.

Alimentació:

Com les altres espècies pastura, però també brostegen les acàcies i els arbusts o desenterren bulbs i arrels, sobretot a l’època seca. Si poden, beuen aigua amb regularitat.

Biologia:

Viuen en ramats mixtes de vàries desenes d’individus. S’estableixen jerarquies en ambdós sexes. Tan sols alguns mascles poden romandre aïllats. No tenen una època de reproducció determinada. Les relacions socials del grup es basen en un comportament ritual que comença donant unes voltes i adoptant unes posicions determinades amb el cap aixecat.

Els seus enemics són els grans predadors africans, el lleó, el lleopard, el gos salvatge, les hienes, etc.

Fonts d’informació:

Kingdon J. The Kingdon Field Guide to African Mammals. 1997. Academic Press.

http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/15571/0

http://www.arkive.org/beisa-oryx/oryx-beisa/

http://www.ultimateungulate.com/artiodactyla/oryx_beisa.html

 

Òrix gasela o Gemsbok Oryx gazella (Linnaeus, 1758)

Òrix gasela (Oryx gazella)

Distribució:

El Gemsbok es distribuïa per una zona molt àmplia al con sud d’Àfrica, des d’Angola a Botswana i l’oest de Zimbawe fins a Sud-àfrica, sempre en zones de pluviometria baixa, de 50 a 250 mm anuals, essent el desert del Kalahari, el seu hàbitat més característic. En els segles XIX i XX la seva distribució s’ha reduït molt a Sud-àfrica, però més recentment, mitjançant reintroduccions a espais protegits i a grans finques privades (sovint amb finalitats cinegètiques) ha augmentat tant les seves poblacions com la seva distribució. A Angola es considera extingit.

Descripció:

És l’òrix més alt, 1,35 m a la creu, i pesat, de 180 a 225 kg les femelles i de 180 a 240 kg els mascles. Gros i musculós, amb el coll ample i els corns llargs i rectes de fins a 120 cm. El pèl del cos és de color marró clar o beige, però la cara és blanca i contrasta molt amb les taques negres que té sobre el nas, envoltant el musell, per la galta fins travessar l’ull i per la barbeta. També té taques negres a la part alta de les quatre potes, al límit dels flancs, a la gropa i la cua.

Hàbitat:

Viu en hàbitats desèrtics del Kalahari i en zones arbustives o amb arbres dispersos al Karoo i a altres zones perifèriques de la seva àrea distribució. Fa migracions entre diferents àrees per tal d’aprofitar pastures noves.

Alimentació:

Com les altres espècies pastura, però també brostegen arbres i arbusts o desenterren bulbs i arrels, sobretot a l’època seca. Són molt resistents a la sequera i són capaços de excavar al llit del rius secs cercant l’aigua freàtica.

Biologia:

Viuen en ramats mixtes de vàries desenes d’individus que fan una vida més o menys nòmada comandada per les femelles del grup. Tan sols alguns mascles vells poden romandre aïllats i ser més sedentaris. No tenen una època de reproducció determinada. Les relacions són més complexes que en altres òrixs i es basen en un comportament ritual amb moviments de les banyes, donant unes voltes o caminant en paral·lel i adoptant unes posicions determinades amb el cap aixecat. Aquesta espècie es considera que és menys agressiva que les altres.

Els seus enemics són els grans predadors africans, el lleó, el lleopard, el gos salvatge, les hienes, etc.

Fonts d’informació:

Kingdon J. The Kingdon Field Guide to African Mammals. 1997. Academic Press.

http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/15573/0

http://www.arkive.org/gemsbok/oryx-gazella/


oryx
Avís Legal   |   Política de cookies   |   Informació General   |   Contactar

C/Balmes 71  ·  08007  ·  Barcelona
Horari: dilluns de 17h a 20h i de dimarts a dissabte, de 10h a 14h i de 17h a 20h
T. (+34) 934 185 511  ·  oryx@weboryx.com

powered by
programaria