FITOPOLIS, LA CIUTAT VIVA

En poques dècades, la humanitat ha experimentat una revolució en els hàbits ancestrals. Ha passat d'habitar cada racó de la Terra, immersa en la natura, a viure en una part veritablement ínfima de les terres emergides del planeta: la ciutat. Una revolució només comparable a la transició de caçadors-recol lectors a agricultors que es va produir fa 12.000 anys. És cert que en termes d'accés als recursos, eficiència, defensa i difusió de les espècies, aquesta transformació és avantatjosa. Però també exposa a un risc terrible. L èxit urbà requereix, de fet, un flux continu i exponencialment creixent de recursos i energia, que tanmateix no són il limitats. A més, l'escalfament global pot canviar definitivament l'entorn de les ciutats i constituir precisament aquesta mutació fatal de les condicions de què depèn la supervivència. Per això s'ha tornat vital tornar a la natura al hàbitat. Les ciutats del futur, ja siguin construïdes des de zero o renovades, s'han de transformar en fitòpolis, llocs on la relació entre plantes i animals s'acosti a la relació harmoniosa que hi ha a la natura. No hi ha res de més important que això per al futur de la humanitat.