EL JARDÍ DELS DÉUS

L any 1935 els Durrell (la mare i els quatre fills adolescents) es van traslladar a l illa grega Corfú, on van viure fins a l esclat
de la guerra. Per al més petit de la casa, en Gerry, apassionat dels animals, no hi podia haver un destí millor, perquè
allò era ple de lirons, sargantanes, escarabats, rat-penats, mussols i tota mena de bestioles que ell es delia per observar de molt prop... tan de prop que no va trigar gaire a omplir el seu dormitori d animals que en un tres i no res van ocupar tant la casa com el jardí. I per acabar-ho d adobar, sempre voltaven
per allà espècimens humans del tot inclassificables: estrafolaris convidats de la seva mare o dels seus germans que no
podien estar-se de provocar situacions hilarants. Amb la seva extraordinària passió de naturalista i, sobretot, amb un afinadíssim humor anglès, Gerald Durrell, com ja havia fet a La meva família i altres animals (1956) i Ocells, bèsties i
parents (1969), comparteix amb els lectors alguns dels episodis més divertits de la seva extraordinària infantesa a El jardí
dels déus, el llibre que tanca la trilogia de Corfú.