Ki, KI, SO, SOOO! LES NOU PORTES DEL ZANGSKAR

Després de les bones vendes de Sota el cel de Tushita (Brau Edicions, 2001), on l'autor ens explicava el seu viatge al Ladakh, el petit Tibet de l'Índia, ara l'Enric Soler ens tornarà a conduir a l'Himàlaia, en concret al mític regne del Zangskar. De tornada a Leh, trobarà alguns dels amics que va deixar allà, i constatarà que el peatge de la globalització deixa una empremta cada vegada més profunda i ferma en les gents i els llocs. Després d'uns dies a la capital del Ladakh, ens submergirem en un viatge on el temps s'alenteix i on l'Enric Soler, amb la seva acurada prosa poètica, ens aproparà al buddhisme tibetà de l'escola dels Antics (o Nyingma). Igual que va fer amb Sota el cel de Tushita, també en aquest cas l'autor pretén introduir els lectors en el viatge, al temps que indaga en el fons de sí mateix, i procura deixar clars els conceptes bàsics del buddhisme Vajraiana, essència filosofal de la gent del Ladakh i del Zansgkar. Amb ells, i amb l'Enric, iniciarem una caminada de gairebé un mes de durada. Una sorprenent travessada a peu, que creua la carena més alta del planeta, de nord a sud, al temps que ens convida a endinsar-nos en el nostre propi interior, a través de les seves cites poètiques i pensaments introspectius. Un viatge amè, però exigent. Un llibre planer però profund.