L'eriçó, habitant dels nostres jardins i boscos

L'eriçó europeu (Erinaceus europaeus) és un dels mamífers més característics i reconeixibles de la fauna autòctona. De costums principalment crepusculars i nocturns, és un animal solitari que passa bona part del temps cercant aliment entre la vegetació, als marges dels camins i, fins i tot, als jardins.

És l’insectívor de mida més gran d’Europa, pot arribar a mesurar fins als 30 cm de longitud i superar el quilogram de pes. És d’un color marró grisós amb el musell fosc, té les orelles petites, les potes curtes i unes ungles fortes que li resulten molt útils per excavar. Però el seu tret més distintiu és, sens dubte, el dors, completament cobert de pues gruixudes de 2 a 3 cm de longitud, que li serveixen de defensa davant dels depredadors. La part inferior del cos està recoberta de pèl fosc.

Què mengen els eriçons?

Tot i ser coneguts principalment com a insectívors, els eriçons són en realitat animals omnívors. La seva dieta inclou una gran varietat d'invertebrats com ara escarabats, cucs de terra, grills, larves, aranyes, caragols o llimacs, sent molt útils com a control natural de plagues d’aquestes dues últimes espècies.
També poden consumir petits vertebrats, ous, carronya, fruits i altres materials d'origen vegetal, adaptant la seva alimentació als recursos disponibles a cada època de l'any.

En determinades èpoques de l'any, especialment a la tardor i abans de la hivernació, els eriçons necessiten acumular reserves de greix que els permetin superar amb èxit els mesos més freds. Tot i que en condicions naturals obtenen la major part de l'aliment que necessiten, la disminució d'invertebrats i la transformació dels hàbitats poden dificultar-ne la cerca. Per aquest motiu, pot ser beneficiós oferir-los aliment complementari específic per a eriçons, pensat per satisfer les seves necessitats nutricionals i aportar-los l'energia necessària durant els períodes de més exigència. Aquest tipus d'aliment pot col·locar-se en una zona tranquil·la i protegida del jardí, preferiblement a prop d'un refugi, contribuint al benestar dels exemplars que visiten regularment l'entorn.

Com detectar la seva presència?

Com que són animals discrets i actius durant la nit, no sempre és fàcil observar-los directament. Tot i això, la seva presència es pot identificar a través dels seus rastres: les petjades són petites i deixen marcats els cinc dits i les ungles, mentre que els excrements són negres, compactes i cilíndriques, i sovint contenen restes quitinoses procedents dels insectes que formen una part important de la seva alimentació.

Una alternativa interessant és instal·lar una càmera de trampeig fotogràfic prop del refugi o de la zona d'alimentació. Aquests dispositius permeten observar els hàbits dels eriçons sense molestar-los, enregistrant fotografies i vídeos automàticament quan detecten moviment, especialment durant la nit, que és quan es mostren més actius.

La hibernació de l'eriçó

Una de les conductes més fascinants de l'eriçó és la seva capacitat d'hibernar. Quan les temperatures baixen, habitualment per sota dels 10 °C, redueix dràsticament la seva activitat per estalviar energia durant els mesos més freds.

El període d'hibernació sol estendre's entre els mesos d'octubre i març o abril, segons les condicions climàtiques. Generalment, els mascles entren primer en hibernació, seguits de les femelles, mentre que els exemplars joves són els últims a iniciar aquest període de repòs.

Durant aquests mesos, l'eriçó roman refugiat en nius construïts amb fulles seques, herba i altres materials vegetals, esperant l'arribada de temperatures més suaus que li permetin reprendre la seva activitat habitual.

La progressiva transformació dels jardins, parcs i espais agrícoles fa que cada vegada sigui més difícil per als eriçons trobar refugis naturals adequats per hivernar. Instal·lar un refugi específic al jardí o en una zona tranquil·la pot ajudar-los a superar amb èxit aquest període crític, proporcionant-los un espai protegit del fred, la pluja i els depredadors. Aquests refugis imiten els amagatalls naturals que l'espècie utilitzaria entre la vegetació o sota monticles de branques i fulles, contribuint a la conservació d'un dels mamífers més beneficiosos de la nostra fauna.

 

Per saber-ne més...

Un petit de recull de llibres, monografies i materials per si t'interessa conèixer a fons aquest emblemàtic mamífer de laa nostra fauna.