Arriba la segona entrega de les guies de camp sobre identificació d'ocells pel seu cant.
Per donar a conèixer aquesta publicació, Francesc Kirchner d'ORYX, ha preparat una entrevista a Stanislas Wroza que molt amablement ha contestat.
Esperem que sigui del vostre interès!
Stanislas Wroza és un dels especialistes europeus en bioacústica aplicada a l’ornitologia i en els últims anys s’ha dedicat intensament a fer més assequible aquesta disciplina als aficionats a l’ornitologia a través del seu blog: soundbirding.org i amb la publicació el 2019 del seu primer llibre Les Oiseaux par le Son, un manual pràctic per aprendre a gravar els ocells, escollir el material adequat per fer-ho i a analitzar les gravacions, i tot just ara amb la publicació del seu nou llibre.
Actualment és el responsable de projectes de l'Observatoire National de la Biodiversité, membre de la Commission de l'Avifaune Française i del comitè editorial de la revista francesa Ornithos.
El seu nou llibre Identifier els oiseaux migrateurs par le son pot considerar-se un nou tipus de guia de camp amb un nou enfocament per a la identificació d'ocells. Després de dotzenes de llibres que descriuen els ocells bàsicament des d'un enfocament d'observació, la seva guia de camp li dóna molta més importància a l'enfocament auditiu. Per què va decidir escriure una guia de camp amb aquest nou enfocament de l'observació d'ocells?
La majoria de les vegades sentiràs un ocell abans de veure'l. Els cants d'ocells sempre han estat el meu mètode preferit per a identificar ocells. En els últims anys, la bioacústica s'ha tornat molt popular entre la comunitat d’ornitòlegs. Molts observadors d'ocells han començat a utilitzar noves eines com els sonogrames per a millorar les seves habilitats auditives. No obstant això, fins ara no hi ha hagut una guia completa que descrigui els cants dels ocells europeus. Vaig detectar una important demanda d'una guia que ajudés als observadors d'ocells a identificar-los d'oïda.
Quina és la seva impressió sobre el nivell real de coneixement de cants i reclams dels ocells de l'observador d'ocells mig? Creu que aquest aspecte és la gran assignatura pendent entre els observadors d'ocells?
Crec que hi ha una clara desproporció entre el nostre nivell de coneixement sobre criteris visuals i quant sabem sobre les veus dels ocells. Els limícoles són un exemple ridícul: la majoria de les guies de camp donaran una llista de detalls morfològics extremadament difícils sobre el seu plomatge i estructura general, que requereixen atribuir una edat als ocells i conèixer l'estratègia de muda de les espècies. Es necessiten anys de pràctica per a entendre com identificar a un tèrrit. No obstant això, la majoria d'ells són molt vocals i poden identificar-se fàcilment distingint els seus reclams.
A part dels seus dos recents llibres, l'esmentat i Les oiseaux par le son, podria citar-nos altres iniciatives interessants a escala europea que també estan tractant de popularitzar el prestar més atenció als cants i reclams dels ocells?
L'equip de The Sound Approach ha fet molt per a popularitzar la importància de les veus dels ocells, inclosos diversos llibres que es llegeixen com novel·les. Molts observadors d'ocells s'estan involucrant en el "nocmig", la qual cosa significa registrar la migració dels ocells durant la nit i identificar-les només pels seus reclams. Hi ha diverses xarxes que recopilen aquest nou tipus de dades a escala regional (www.ornitho.cat) o europea (www.trektellen.org). El lloc web xeno-canto.org és una eina meravellosa per a escoltar els sons dels ocells de tot el món.
Tornant al seu llibre, pot explicar molt breument quin tipus d'informació nova trobarà el lector respecte a una guia de camp d'ocells més típica?
El lector trobarà els criteris visuals més importants per a una identificació de camp, moltes imatges d'ocells en vol i informació sobre el comportament migratori (on i quan es pot veure) de cada espècie. Però el més important, trobarà una descripció completa dels principals tipus de veus que es poden escoltar per a cada espècie, amb sonogrames anotats que ajuden a memoritzar-los i brinden criteris objectius per a una identificació sonora.
Si algun dels seus lectors vol fer un pas més en el món de les veus dels ocells, quin tipus d'equip nou recomanaria utilitzar, a més dels prismàtics?
Recomanaria comprar una gravadora (com una Olympus LS-P4, Olympus DM-720, Zoom H5 o Tascam DR-05) més un micròfon omindireccional extern (aquests últims són molt barats però increïblement útils per a millorar la qualitat de so de la gravadora: alguna cosa així com un Primo EM 272). Brindo molts consells pràctics sobre equips de so en el meu primer llibre Les Oiseaux par le Son, que és una introducció a l'enregistrament de cants i reclams d'ocells.
En el mateix sentit, què recomanaria canviar en els seus hàbits d'observació d'ocells?
Ser curiós! Hi ha molts altres enfocaments per a l'observació d'ocells a més de mirar a través d'un telescopi. Escolti als ocells a la nit, entre en canyissars o zones d'arbustos costaners en un dia assolellat i pari esment a qualsevol so que li arribi a vostè. Miri el cel a la tardor i escolti a les cueretes, titelles i pinsans volant. Comenci a gravar sons que siguin nous per a vostè i creï la seva pròpia "biblioteca de sons" perquè aprengui més ràpid.
